El Mestre Català LuisEnrique Valle (Gerunda), s’imposa novament,
i pren encara més distància dels seus rivals.
El número 1 del rànking, Luis Enrique Valle (Gerunda) es va imposar a Lluís Parals (Palafrugell) fent valer la forta pressió dels dos peons passats centrals, portant-los fins “la cuina”, situació contra la que no va poder fer res Lluís Parals, que intentava treure profit de la seva parella d’alfils. Amb aquesta setena victòria consecutiva el líder pren més avantatge, que comença a semblar prou definitiva, per emportar-se el títol d’enguany. I més a la vista dels resultats dels seus perseguidors, ja que tan Àlex Vidal amb 6 punts com Pol Sabrià amb 5,5 ja han tingut que inclinar els seus reis davant de Valle. El quart “en discòrdia”, i també amb 5,5 punts, es Ricard Gubau (Gerunda) que es va imposar a Jordi Alvarez (Cassà), i per tant serà el proper rival de L.E. Valle.
Àlex Vidal (Santa Eugènia) es va desfer amb rapidesa del figuerenc Simon Mogro i queda com a únic jugador amb 6 punts darrera de L.E. Valle.
El tercer lloc està ocupat pel Pol Sabrià (Santa Eugènia), que es va imposar en un final magistral al jugador del Gerunda Javier Castrillon, ja que el Mestre Català va exercit una forta pressió amb la parella d’alfils per, en els apuros de temps, acabar fent una entrega de material (torre per alfil) per tal d’entrar en una xarxa de mat inapel·lable.
Es pot dir que contra pronòstic un Ricard Gubau extremadament punyent va assolir, després d’una duríssima lluita la victòria sobre el seu ex-company d’equip, Jordi Alvarez (actualment al Cassà), i es situa empatat en el tercer lloc amb Pol Sabrià (jugador amb qui ha signat la seva única derrota fins ara). La setmana propera en el tauler 1 posarà a prova el seu bon nivell de joc. Si no vaig errat li tocarà jugar amb negres. Esperem emoció en un matx que pot significar la victòria definitiva en el torneig amb una ronda d’antelació ... o que hi hagi emoció fins al darrer escacs. En Ricard te la paraula !
En les taules 5 i 6 es va lluitar fins a darrera hora (més enllà de la 1 de la matinada) per configurar el grup de jugadors amb 5 punts, ja que abans Ignasi Genover (Salt i Girona) en el tauler 7 havia signat taules amb Sergi Kucherenko (Guixolenc). La emoció va estar servida quan en tots dos taulers els temps que els quedava a tots quatre jugadors era molt poc. En el tauler 5 Jordi Gusó (Gerunda) amb negres s’enfrontava a Ricardo Alejo (Cassà), el Elo jugava a favor de Jordi Gusó. Cal dir que al tauler 4, al costat mateix d’aquest, s’enfrontaven també un jugador del Cassà (Alvarez, teoric favorit, i amb blanques), contra un del Gerunda (Gubau). En la partida Alejo-Gusó tots dos jugadors en els apuros de temps es van llençar a un atac al rei contrari (enrocs de diferent costat) i quan semblava que la pressió de Gusó el portaria a la victòria, el contrajoc d’Alejo va significar l’estesa d’una xarxa de mat impossible d’aturar, així doncs, i tal com havia succeït abans a la taula 4, el jugador teòricament més feble es va endur el punt cap al seu sarró. A la taula 6 l’enfrontament va ser entre Francesc Xavier Saurina (Gerunda) i teòricament més feble, i a Francesc Cobos (Llinars), i aquí també, en el final crònic de temps, el jugador teòricament més feble, va aconseguir imposar-se jugant pràcticament amb l’increment i donant la volta a la partida jugant al toc. D’aquesta manera el selecte grup de jugadors amb 5 punts està composat per Lluís Parals, Francesc Xavier Saurina i Ricard Alejo.
Crec que el ritme de joc, ara que ja ens hi estem acostumant, significa que en un moment determinat el jugador ha de ser prou dinàmic per passar del ritme de “lentes” al ritme “d’actius”, i això ho fan millor alguns jugadors que d’altres. Penso que amb aquest ritme de joc, aquest ductilitat es la base per aconseguir molts punts en els finals, on, els jugadoirs més lents baixen enters, i aquells més avesats al joc ràpid pugen “cotització”. Amb això no vull dir que el que va passar e¡n els taulers 4,5 i 6 signifiqui que els jugadors amb menys Elo siguin més bons jugadors “a ràpides”, sinó que em referia al ritme en general.
A les cròniques no parlem mai dels taulers de darrera, o al menys ho faig poc, ahir es van viure algunes partides emocionants a “la sala gran” i per exemple, la victòria d’Eudald Pou sobre Manel Mateo va estar farcida d’emoció fins al darrer sospir. Potser es podria haver jugat millor.... però penso que de totes les partides es podria dir el mateix.
Apa, fins la propera setmana.
Elias Muratet.
