El Mestre Català Luis Enrique Valle (Gerunda), amb 9 de 9, es proclama piconador del torneig, imposant-se en totes les partides. El número 1 del ranking, i que va començar la ronda sabent-se campió, Luis Enrique Valle (Gerunda) es va imposar a la darrera ronda a Jordi Alvarez (Cassà), acabant amb un contundent 9 de 9, fet que demostra la gran superioritat mostrada en tot el torneig, a més a més, ha jugant amb els jugadors números 2,3,4,5,6 i 8 del ranking inicial, és a dir, amb tots els rivals més directes, per tant la seva victòria cal considerar-la memorable.
Pol Sabrià (Santa Eugènia) va fer bona la seva segona posició i al imposar-se a la darrera ronda a Ricard Alejo (Cassà), ha mantingut el segon lloc amb uns 7,5 punts finals que també cal considerar-los com a remarcable, ja que només ha cedit una partida amb el campió i unes taules amb Simon Mogro (Figueres) que a la fi ha quedat cinquè absolut (empatat amb el tercer classificat).
Les taules entre Lluís Parals (Palafrugell) i Àlex Vidal (Santa Eugènia) juntament amb les victòries amb negres de Simon Mogro (Figueres) davant de una de les revelacions del torneig Ricard Gubau (Gerunda) i de Xavier Castrillon (Gerunda) –l’altre revelació, i tots dos del Gerunda- davant del seu company d’equip Jordi Gusó, han significat un múltiple empat en el tercer lloc amb 6,5 punts, composats per aquest ordre: Tercer: Àlex Vidal (Sta. Eugènia), Quart: Lluís Parals (Palafrugell), cinquè: Simon Mogro (Figueres), i sisè: Xavier Castrillon (Gerunda).
La setena posició ha estat per Jordi Diaz (Santa Eugènia) que al imposar-se a la darrera ronda a Francesc Cobos (Llinars), ha estat l’únic jugador amb 6 punts.
De la vuitena a la dissetena posició han quedat 10 jugadors empatat a cinc punts i mig, els desempats han significat la següent classificació:
8è .- Jordi Alvarez (Cassà)
9è.- Ricard Gubau (Gerunda)
10è.- Elias Muratet (Banyoles)
11è.- Ricardo Alejo (Cassà)
12è.- Eugeni Cros (Dotze Castells)
13è.- Angel Cuevas (Figueres)
14è.- Gerard Cano (Santa Eugènia)
15è.- Francesc Xavier Saurina (Gerunda)
16è.- Agustí Lòpez (Montgrí)
17è.- Vladimir Volkov (Gerunda)
Després 10 jugadors més amb 5 punts. Al final fins a 65 jugadors classificats.
Un cop finalitzat el torneig penso que convé fer una repassada a algunes participacions destacables:
Luis Enrique Valle: Guanyador indiscutible. No diré que s’ha passejat, ja que alguna victòria (per exemple, davant Ricard Gubau) li ha costat, però el resultats posen de manifest la seva inqüestionable superioritat.
Pol Sabrià: Subcampió penso que també indiscutible, només derrota davant del campió, taules amb Simon Mogro, però victòries jugant contra els rivals directes fet que significa justícia pel subcampionat aconseguit.
Alex Vidal i Lluís Parals han fet un torneig molt semblant: Derrotes davant de campió i sotscampió, la resta tot victòries i empat entre ells la darrera ronda.
Simon Mogro: Ha estat gairebé sempre als llocs capdavanters, ha jugant amb els números 2,3 i 4 del rànking. Jugador que sembla impassible, i de caràcter afable, amb qui es un plaer conversar, però que, jugant té “l’instin assassí” que cal als jugadors de mèrit. Molt posicional i dur. En el torneig acabat, han estat importants les taules assolides davant el subcampió Pol Sabrià, que no fan més que reflectir el que ja sabem tots: que el amic Simon és un rival perillós. La victòria del darrer dia davant de Ricard Gubau l’hi ha significat, merescudament, un cinquè lloc final, igualat a punts amb el tercer classificat (resultat molt superior al 9 amb el que el ranking el situava).
Xavier Castrillón (jugador número 17 del ranking inicial) ha estat una de les sorpreses agradables del torneig, ja que amb un joc segur i molt posicional només ha perdut davant del subcampió Pol Sabrià. La seva absència a la primera ronda l’ha convertit en un “submarí” (jo diria que “atòmic”, no com el cronista que ha estat un submarí “d’estar per casa”, com comentava l’amic Pere Mas amb Gonzalez del Vilobi i Andreu Cortada, poc abans de començar la ronda). Com deia, Xavier Castrillon ha vingut de baix per acabar molt amunt, també empatat en el tercer lloc, però la llista de rivals li ha significat un bucholtz diferent de la resta de jugadors amb 6,5 punts finals. Definitiva la seva victòria a la cinquena ronda davant Pere Mas i sobretot la de la darrera ronda davant del company d’equip Jordi Gusó per assolir l’èxit de la seva classificació final.
Ricard Gubau: S’ha convertit un una de les “atraccions” del torneig. El seu joc sòlid ja fa temps que és una senya identificativa d’aquest jugador del Sistema London com pocs, però penso que aquest torneig ha significat la seva eclosió en el cercle reduït dels jugadors d’un nivell important a la Territorial (el que jo en diria Pre-Mestres Catalans, i la FIDE segurament en diria Candidats a Mestres Catalans -CMC- ). La derrota de la darrera ronda davant de Simon Mogro potser l’ha deixat en un lloc més discret del que es mereixia, ja que, segons la meva opinió, crec que tindria que haber quedat per davant del grupet de jugadors amb 5,5 punts, on a la fi ha quedat classificat. Penso que son els 5,5 punts més valuosos de tots les que, a la fi, hem estat en aquesta puntuació i el novè lloc final no fa justícia al joc que ha desplegat i els rivals als que s’ha enfrontat.
Gerard Cano: El jove jugador del Santa Eugènia ha desplegat un joc agressiu i sòlid, i s’ha mogut durant tot el torneig per la zona dels jugadors que tenen 200-250 punts més d’elo que ell. Penso que al final, en algunes partides (entre elles amb mi, amb em Eugeni Cros o amb el Angel Cuevas) s’ha conformat amb taules en posicions superiors, i això li ha minvat jugar en posicions de, encara més privilegi, però li ha significat seguir jugant amb gent del nivell que abans deia. El futur prometedor està servit i se’l veu molt il·lusionat. Segur que es d’aquells que s’entrena més que no sembla. Destacar que només ha patit una derrota davant de Jordi Gusó (del grup de CMC) el primer dia. La victòria del darrer dia davant del explosiu Ignasi Genover l’integra al grupet de jugadors de 5,5 punts. De ben segur que es mereixia un lloc millor que la 14ena. plaça final, però s’ha de veure que ha quedat empatat amb el vuitè lloc, amb els mateixos punts que alguns del seus rivals amb qui ha entaulat (Cros, Cuevas i Muratet) i per davant de les seves altres taules (Mas i Alarcón). Reitero: només una derrota en tot el torneig... ojo al “nano”.
Ricardo Alejo: Un altre membre del grupet de 5,5, finals. Jugador temperamental com pocs i que ha mostrat dues cares diferents, ha cedit alguns punts estranys, i per contra ha tingut alguna partida de molt de mèrit amb resultats importants. La derrota davant d’Alarcon a la ronda 3 el va ubicar avall, mentre que la victòria sobre Guso a la ronda 7 el va propulsar amunt, la darrera ronda, en el tauler 2 davant de Pol Sabrià podia haver-lo ubicat molt amunt a la classificació final.
Salvador Alarcón: Va començar molt embalat, convertint-se en la revelació del torneig quan es va situar amb 2,5 de 3. Lamentablement no va poder mantenir la seva progressió i al final ha acabat amb 4 punts, aconseguint només tres taules en les seves 6 darreres partides. Per un moment va tocar la glòria amb la punta dels dits, esperem que tingui més fortuna en properes edicions... i la pugui agafar (la glòria, vull dir) amb les dues mans.
Víctor Gala: Jugador que ha mostrat un increment de nivell important, i que malgrat perdre les tres primeres partides n’ha guanyat quatre gairebé seguides. La derrota a la darrera ronda davant de la Cristina Vidal li ha impedit quedar encara més amunt, acabant amb 4 punts. No només tenen mèrit el grans jugadors que fan excel·lents resultats. Penso que els jugadors de “darrera” també poden fer resultats importants, sobre tot pel seu nivell, i que mereixen un reconeixement proporcional al esforç mostrat. El meu aplaudiment més sincer per en Víctor i el millor dels meus desitjos pel seu futur escaquistic.
Jordi Vidal: El “Comandante” no ha tingut el seu torneig, però ens ha donat una lliçó, al menys a mi. Quan el vaig veure amb 1,5 de 6 vaig, tenint en compte que el considero d’un nivell com el meu (darrerament m’ha guanyat alguna partida de torneig), vaig pensar que jo estaria “ensorrat”, però ha demostrat tenir una moral de “ferro” i això penso que és el més important per un jugador. Va seguir lluitant i lluitant i, a partir d’aquell moment, a la fi ha comptat les partides per victòries. Mirant detingudament els aparellaments es veu que va tenir mala sort, però, insisteixo, la seva força moral ha significat, per mi, que en Jordi pugi encara més enters en la seva vàlua escaquística. Al final 4,5 punts, acabant un xic millor que el seu ranking inicial.
David Arribas: La quantitat de punts que ha fet posa de relleu que quan faci dos pams més d’alçada farà el doble de punts i s’haurà convertit en un rival temible. Penso que, com tanta mainada que he vist créixer, tan com a persones i com a jugadors, i estic pensant amb en Jordi Fluvià (amb qui vaig coincidir jugant al seu costat tota una temporada al Tordera “B” ... això era el mil·lenni passat), l’Alvar Alonso, en Victor Lillo, l’Alex Vidal, en Pol Sabrià, l’Emili Colls (jr.), en Marc Prujà, Sergi Vinardell, Jordi Triadú, etc. deia que espero veure ben aviat al David Arribas apallissant-nos als iaios (i als no tant iaios), i amb un nivell de jugador d’elit. Felicitats pel David i el seu molt bon torneig, com deia abans, tenint en compte el seu nivell actual cal ressaltar els seus 3,5 punts assolits, i tots en partides jugades (ni incompareixences, ni byes)... un altre “nano” a tenir en compte !!! I ja guanya trofeus !!!
Finalment: Jordi Diaz ... sense comentaris.... valoro molt la seva amistat i no la vull perdre.... (sé que no m’ho tindrà en compte). Setè lloc... per davant meu.... únic amb 6 punts ... per davant meu .... magnífic final de torneig ... per davant meu ...felicitats ... (no ens havien jugat cap mariscada, oi????) ... T’he estat buscant durant mitja hora al darrera meu a la classificació final .... i no hi erets.... Més felicitats. Organitzador del torneig (jo només jugador) ... per davant meu ... Felicitats pel torneig, i per recomanar-me “La Columna” per sopar.... fins i tot, ell ahir va sopar-hi i jo no ... era el seu dia.... Felicitats. (Nota del traductor: oi que jugaràs a Salt??)
Els premis i trofeus, varen reconèixer els mèrits esportius, d’aquesta manera el tram 1850-2000 va ser pels jugadors del Gerunda, ja que Xavier Castrillon va ser el guanyador i Ricard Gubau el subcampió.
El tram 1700-1850 va ser per Vladimir Volkov i el subcampionat per Andreu Cortada.
El millor sub-12 David Arribas.
Els que ja em coneixen saben que no em conformaré parlant només del que ha passat als taulers. Crec que hi ha gent que ha patit molt, i opino que tenim necessitat (per la propera edició) de solucionar un tema: O fem un “cafè de mares” (proposta per a la “Super-Anna”) o organitzem un torneig (proposta adreçada al “Comandante” Vidal) femení paral·lel: Cada setmana he vist com un important reguitzell de sacrificades mares (amb l’incorporació del Didac Cano, a qui, per cert, os recomano incorporeu a la vostra llista de contactes de correu electrònic, ja que envia uns powers d’aquells que tan agrada de veure... algun, fins i tot, m’ha donat ganes de anar corrents al aeroport, agafar Ryanair i tornar a anar a Venècia!!!). Be, com deia, tenim una bona colla de mares per organitzar una vetllada al voltant de cafè (o té, o sucs) o per fer un torneig paral·lel: La mare Cano, la mare Arribas, la mare Guijo, la mare Prujà (i no jugaven ni el Marc ni l’Eduard), i les mares Tudor i Volkov (em sembla)... si aquí hi afegim les “princesetes” i alguna sireneta, tenim, com deia, prou gent (que han patit molt, més que els fills que jugaven!! Alguna mare com a responsable del servei d’intendència i d’aportació vitamínica en forma de Coca-Cola quan les reserves s’encenien i la joventut defallia!!), a qui caldria trobar alguna distracció per evitar que pateixin tant, i opino que el millor seria dissenyar alguna activitat per a elles... com a viciós dels escacs, jo proposaria un torneig provincial materno-gironí. (La veritat és que no ho dic en serio, però tampoc en broma... ja m’enteneu, oi?).
Apa, no os puc dir que fins la propera setmana, sinó que em toca dir fins l’any que ve. Encara que crec que una bona part dels que ens hem vist aquestes setmanes coincidirem al torneig de Salt, el famós “Restaurant Vilanova”, on en Jaume Garcia Navarra, en Marcel Torrentà i tota la gent del Salt ens estan preparant una nova festa del escacs que començarà a celebrar-se a mitjans del mes que ve. (Algú sap si en Jordi Diaz ja s’hi ha apuntat??)
Gràcies a tots, en especial als organitzadors del excel·lent torneig: Enric Vazquez, Jordi Vidal & family, Jordi Diaz, Andreu Cortada, David Coll, família Cano, Joan Farre, i tanta gent que em deixo... gràcies de tot cor !!! I, si us plau, no perdeu la il·lusió de tornar-hi, ja que per tots els que venim a jugar (es guanyi, es perdi o s’empati) és sempre un plaer gaudir d’un torneig així. Gràcies.
Elias Muratet.
