Club d'escacs Santa Eugènia

VI Obert d’Escacs Santa Eugènia de Ter

Crònica Ronda 9

               Avui us faré la crònica una mica diferent al que és habitual. Podria comentar com es va desenvolupar la nit i com es van anar definint les partides al llarg de les quasi quatre hores i mitja que va durar la darrera ronda del torneig. Podria destacar la victòria final (esperada) del MC Àlex Vidal amb 8 punts de 9, i a qui van acompanyar al podi el també MC Jaume Mundet i el Rasen Medina. També podria parlar dels jugadors que han fet un paper més destacat, com ara el Fernando Ricardo o l’Ivan Volkov. Però no ho faré.

   


               Penso que el millor homenatge que podem fer a aquest torneig és mostrar una imatge que, com sol passar a la vida, val més que mil paraules. Abans, però, agafeu un tauler d’escacs. Ja el teniu? Bé, això és el que es va esdevenir en algun moment prop de la mitjanit el divendres passat.

               Després de 24 moviments en una partida sense concessions i amb enrocs oposats que ja prometia espectacle, a l’enfrontament entre l’Isaac Gultresa (blanques) i el Ricardo Alejo (negres), l’Isaac juga 25.-Dg4 i s’arriba a la següent posició:

                                                

               Comença l’espectacle i el via-crucis del rei blanc....25.-...,Txg2+!! 26.-Rxf2, Dh2+  27.- Rf3? (Només 27.-Rf1 permetia resistir una mica més, ara tot està perdut i el Ricardo no perdonarà) 27.-...,Tf8+!  28.-Cf5 (l’alternativa 28.-Af4 no és millor),exf5  29.-exf5, e4+! (l’Isaac ja està en xarxa de mat) 30.- Rxe4,Te8+  31.-Rd5, De5+   32.-Rc4,Db5#:

            Fins l’any vinent!!!

VI Obert d’Escacs Santa Eugènia de Ter

Crònica Ronda 8

            Vist el que va passar divendres passat a la vuitena ronda, podem afirmar que el Mestre Català local Àlex Vidal té un peu i mig al primer graó del podi. Només el Jaume Mundet conserva remotes esperances de victòria, circumstància que només es donaria si ell guanya la seva partida, l’Àlex perd i l’afavoreix el desempat que es triï com a primer criteri. En tot cas, però, resta clar que aquest torneig gaudeix d’un nivell suficient com perquè a la darrera ronda encara no hi hagi un campió matemàtic i estiguin per decidir els altres dos llocs del podi.

            El divendres escaquístic a Can Ninetes començà un cop més a l’hora en punt i  destacà per ser la ronda més llarga de les disputades fins ara, ja que la darrera partida (Alejo-Colomer) finalitzaria quasi a les dues de la matinada. Curiosament, però, en menys d’una hora ja començaven a acabar algunes partides. La primera repartí el punt entre el Salvador i el Josep Ramon en unes taules bastant ràpides (ganes d’anar a sopar aviat J?). Poc després, l’Àlex aconseguia imposar sense contemplacions la seva siciliana a un Joan Gallart que només podia resistir les canonades del rival 18 moviments. Amb aquesta victòria manté el punt d’avantatge sobre el Jaume i quasi sentencia el torneig. L’Esteve tombava el rei davant l’Andreu després d’una greu errada en l’obertura que l’obligava a jugar amb torre de menys. I encara abans de les onze el Joan derrotava l’Ivan i el Pere obtenia el punt per la via ràpida (22 moviments) sobre el Joan Sánchez.

            A partir d’aquest moment, la cosa s’alentia i els punts trigaven més a definir-se. Així, abans de la mitjanit el  el Josep Camps i el Manel entaulaven i el Joan Manel, el José Luis, l’Andreu Cortada i el Jordi Carramiñana s’enduien el gat a l’aigua en els seus respectius enfrontaments. I poc després, venia una mica la cara i la creu. El Fernando, després d’un torneig estratosfèric en el que ha demostrat un nivell molt superior al que indica el seu ELO, perdia tota opció de victòria davant d’un Rasen espectacular que presentava candidatura al podi final en una treballada victòria. I el Jaume, amb la constància dels que no donen mai res per perdut fins que les matemàtiques ho sentencien, derrotava el Francesc Cobos i mantenia viva l’emoció del torneig fins al final.

            La resta de partides acabarien amb la victòria de l’Antoni sobre el Jorge,  la del Ricard sobre el Víctor, la del Vladimir sobre  el Miguel Ángel i la del Jordi Díaz sobre l’Isaac. La darrera seria la interminable Alejo-Colomer, una gran lluita de més de quatre hores i 80 moviments que ens feia plegar tard però amb el bon regust que deixen les partides lluitades fins a l’extenuació. Al final, taules i cap a casa.

            Aquest divendres, doncs, tindrem el desenllaç del torneig, en el qual, tècnicament, no hi ha res decidit...mes emoció impossible!!!

VI Obert d’Escacs Santa Eugènia de Ter

Crònica Ronda 7

            Tot i que aquí ningú ha llençat la tovallola, el cert és que després de la disputa de la setena ronda del torneig cada cop sembla més clar que el MC Àlex Vidal ho té tot a favor per endur-se la victòria final. I és que després d’imposar-se, no sense dificultat, a la seva partida davant d’un combatiu Jordi Díaz, manté un punt d’avantatge sobre el segon i el tercer classificats i ja ha jugat contra tots els rivals directes. No obstant això, de ben segur que els seus perseguidors lluitaran fins al final per posar-li difícil el triomf.

            Pel que fa a les partides, la ronda es mostrà molt disputada en tots els taulers. Prova d’això és que la primera a acabar no ho va fer fins a quarts de dotze, quan el Fernando i el Francesc acordaven taules en una posició igualada i on era complicat progressar. A partir d’aquí, començava un degoteig de resultats que s’allargaria fins passada la una de la matinada. El Salvador guanyava amb savoir faire el final al Manel, l’Oriol s’enduia el punt davant del Víctor en una llarga partida (63 moviments), el Jordi Carramiñana perdia contra el Joan Blasco i el Xavier trencava els pronòstics derrotant un Vladimir que semblava un manoll de nervis. Val a dir que el Jordi està fent un torneig peculiar J, derrotant rivals forts i caient contra rivals teòricament més assequibles.

            Minuts després de la mitjanit, el Jorge Cobos feia valer el seu gambet Morra davant el Josep Garcia, el Joan Gallart posava punt i final a la resistència d’un Miguel Ángel que està realitzant un bon torneig, el Pere Mas feia de les seves i s’emportava el gat a l’aigua enfront el Jordi Colomer, el duel de Ricards acabava amb victòria del jugador del Cassà i el Josep Camps entaulava amb el David Vela en un final d’infart en el qual tots dos jugadors van tenir opcions de victòria. Quasi alhora, el Joan Manel aconseguia (per fi!) una merescuda victòria després de tres hores i més de 60 moviments. També l’Isaac es retrobava amb la victòria en una treballadíssima partida en la que quasi són necessàries planilles addicionals!

            Els darrers enfrontaments a finalitzar ho feien prop de la primera campanada de dissabte. El Jordi Sabrià tombava el rei davant el Josep Ramon. Poc després, el Jordi Díaz feia el mateix davant d’un Àlex Vidal molt fi que va saber contrarestar amb precisió la defensa Alekhine del seu oponent. El Rasen imposava el seu drac més que accelerat (2.-..., g6) i vencia el Joan Sánchez en 36 moviments. I, per concloure la nit, el MC Jaume Mundet aconseguia mantenir vives les opcions al torneig amb la seva victòria sobre el José Luis.

                                    

            Amb aquests resultats, aquest divendres podríem tenir campió virtual si l’Àlex repeteix victòria, de manera que serà aconsellable demanar al servei de càtering que porti moooolt cafè per a les neurones dels jugadors i moooolta til·la per als cors dels espectadors, perquè d’emocions fortes, podem posar la mà al foc, no en faltaran!!

            Fins divendres!  

VI Obert d’Escacs Santa Eugènia de Ter

Crònica Ronda 6

            Com passa a qualsevol competició, més aviat o més tard comencen a intuir-se o a perfilar-se les aspiracions dels jugadors en el torneig. Així, penso que es pot afirmar, sense cap afany endevinaire, que després de la sisena ronda d’aquesta  edició de l’Obert, el jugador més ben posicionat per endur-se el gat a l’aigua és el local Àlex Vidal. I no només pel mig punt d’avantatge que té respecte el segon, sinó perquè ja s’ha enfrontat al seu principal rival (taules amb el Jaume Mundet) i a la gran revelació del torneig, un Fernando Ricardo que va protagonitzar un grandíssim duel divendres passat derrotant al número u del rànquing.

            A les 9 i mitja, no obstant, res d’això s’havia esdevingut  encara i la ronda començava una vegada més (6 de 6!!) sense haver de lamentar cap incompareixença. He de dir que, no sé si fruit de la concentració dels jugadors per tractar-se d’una ronda força igualada, el silenci de què es va gaudir a la sala va ser, en molts moments, sepulcral. Potser per això vàrem poder gaudir, per anar fent boca, de l’extravagant obertura protagonitzada pel Vladimir i el Josep Ramon: en ella, les peces majors d’ambdós bàndols observaven atònites com els peons s’ho feien tot els 9 primers moviments (cinc del blanc i quatre del negre), fins que un Cf6 posava fi a tanta disbauxa infantil J .

            Anècdotes a banda, en aquesta ocasió la primera partida a finalitzar es faria esperar fins passades les onze, quan l’Isaac va haver de tombar el rei després de plantejar la sempre complicada Defensa Alhekine a un José Luis inspirat. Poc després, el Joan Gallart celebrava el seu aniversari (per moooolts anys Joan!!) amb una victòria sobre el Xavier Bonell. El Salvador, lluny de les seves batalles de quatre hores, decidia entaular amb l’Esteve al moviment 20, idèntic resultat dels enfrontaments entre el Manel i el Ricard Asensio i entre el Miguel Ángel i el Jordi Colomer (aquest darrer, però, finalitzava més enllà de la una i després 60 moviments).

            Abans de la mitjanit, i mentre es coïa la gran sorpresa de la jornada, s’anotaven el punt el Joan Sánchez sobre l’Ivan, l’Àlex davant d’un Rasen que no va poder aturar una agressiva siciliana, el Pere Mas amb un “mur de pedra” que l’Antoni no va poder travessar, el Joan Blasco sobre un poc inspirat Jordi Sabrià i el Víctor, que amb paciència i audàcia aconseguia el mat davant un lluitador David. Ja en dissabte, i mentre el MC del Gerunda Jaume Mundet resistia amb peça de menys, el José García derrotava el Joan Manel alhora que el Francesc es refeia balsàmicament de la derrota de la setmana anterior amb una important victòria davant l’Andreu. El seu germà Jorge, però, no tenia el mateix destí i queia davant del Luis.

            I en aquest punt, després de més de tres hores de lluita acarnissada cercant unes taules quasi impossibles, es produïa la sorpresa de la ronda i el Fernando aconseguia tancar el rei del Jaume amb mat imparable. A la resta de partides, el Vladimir aconseguia el punt després d’una greu errada del Josep Ramon en un final de taules i el Jordi Carramiñana s’imposava a un combatiu Ricardo entre somriures després que aquest li regalés, pressionat pel temps, una preuada torre.

            Així doncs, vist com ha quedat la classificació, el proper divendres serà clau per palesar si les posicions al capdavant s’acaben de definir o bé si hi haurà més sorpreses...ja es veurà!!