VI Obert d’Escacs Santa Eugènia de Ter
Crònica Ronda 3
És curiós de comprovar com les rondes dels torneigs d’escacs són una mica el reflex de la vida quotidiana. Tenim dies més entretinguts, dies més ensopits, dies en els que res no surt de la normalitat i dies, en canvi, que ens sorprenen i que paguen la pena de viure. La ronda del divendres passat, la tercera de competició, va ser, sens dubte, de les que creen afició: sacrificis posicionals de gran bellesa, configuracions de peons curiosíssimes, peces deixades a darrera hora quan el cansament comença a debilitar els jugadors i finals, un especialment, memorables. Fins i tot vàrem tenir una “apagada” involuntària a mans del nostre estimat Francesc Cobos J. Però anem a pams.
La ronda començà puntual després que, com ja ve essent tradició, el servei de càtering oferís el bo i millor amb una truita de patates que semblava feta per àngels i els tradicionals entrepans. Amb l’estómac ple, les partides s’iniciaren en un excel·lent ambient i amb l’estranya sensació d’un servidor que es viurien, com va ser, grans moments. De fet, les primeres situacions poc aptes per a cardíacs es varen veure ben aviat; de manera quasi simultània, talment com si un nexe telepàtic els unís, el local Salvador Alarcón i el Jorge Cobos, decidien “incendiar” els seus taulers amb sacrificis de cavall i alfil respectivament a una casella f7 que semblava un volcà d’emocions. A partir d’aquí, les partides començaven a plantejar-se de manera força diferenciada a cada tauler. I és que en un món globalitzat...ja se sap!! Angleses als taulers 1 i 9, francesa al 2, escocesa al 8, però cap espanyola o catalana (que recordi)!!!
I quan alguna partida ja havia finalitzat, cap allà les onze, vaig poder veure una cosa nova als escacs. Una arrel quadrada!!! Sí, sí, no és cap broma. Si no em creieu, agafeu un tauler i situeu els peons negres a les caselles (d’esquerra a dreta) h6, g6, f7, e6, d5,c5,b5 i a5. No us recorda res? Doncs el Pere Mas va situar els seus peons al moviment 17 d’aquesta manera, a mode de problema de mates. La cosa, però, no li devia funcionar perquè el Rasen sabia solucionar arrels quadrades més bé que el Pere plantejar-les i el va acabar derrotant.
Mentrestant, els primers punts anaven caient de part de l’Ivan Volkov, el Lluís Barea, el Ricard Asensio, l’Isaac Gultresa i el Joan Blasco. A tot això, el Jordi Díaz em comentava que havia fet un Ce6 que, aparentment, deixava la partida sentenciada, però en Francesc Cobos trobaria la manera d’acabar entaulant. També acabarien amb aquest resultat l’enfrontament entre el Victor Gala i el Manel Romera, el duel fraticida entre els germans Alejo, la partida entre el Jordi Carramiñana i el Joan Sánchez, i la disputadíssima Alarcón – Bonell .
La resta de punts, a falta del tauler 1 que mereix un comentari a banda, se’ls adjudicarien el David Vela, el Ricard Asensio, l’Antoni Clos, l’Oriol Serra, el Jorge Cobos, l’Andreu Cortada i el MC Àlex Vidal, que ja lidera el torneig juntament amb l’altre MC, un Jaume Mundet que suaria sang per desmuntar l’aferrissada defensa de l’infatigable Jordi Colomer.
I és que per emocions fortes, el final que es va viure al tauler 1. Després d’un joc força agut on el Jaume va aconseguir mantenir la iniciativa, el final requeria d’una precisió exquisida per materialitzar la victòria. I el Jordi colomer no li va posar gens fàcil. Flirtejant constantment amb l’escassíssim temps que disposava, va obligar el mestre català del Gerunda a treure la pols al llibre de teoria de finals per no incórrer en cap errada que fes virar el desenllaç del matx cap a unes taules. Al final, però, mostrant un joc d’altíssim nivell, el Jaume acabaria per imposar el seu bon savoir faire i s’enduria el punt al sac.
Aquest proper divendres ens espera el clàssic, el derbi, la partida que pot decidir en bona mesura el torneig... Mundet – Vidal !! D’emoció no en faltarà, això segur!!
